La Flama del Canigó, homenatjada al Parlament

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha destacat el “compromís vital” dels  fundadors de la Flama del Cangó, i ha posat el seu esperit com a exemple a seguir perquè el país assoleixi “un futur de progrés i llibertat”. Igualment, els ha agraït el treball que han fet per la “cohesió nacional” des del franquisme.

En l’homenatge als fundadors d’aquesta tradició que s’ha fet avui a la sala auditori del Parlament, Benach també s’ha referit a la identitat nacional i el futur del país: “Som una nació perquè ens sentim nació i perquè exercim com a nació”, ha afirmat. En aquest punt ha parlat d’e la “nova etapa de relacions entre Catalunya i Espanya” que s’obre després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut  i que “no sabem fins on arribarà”, cosa que, ha remarcat, decidirà la ciutadania.

Ha estat lliurat un guardó commemoratiu als homenatjats, que en alguns casos han recollit els seus familiars, com a reconeixement a la seva tasca. Una de les persones homenatjades, Maria Gost, s’ha referit a la Flama com “una de les poques festes autènticament populars dels Països Catalans”, motiu pel qual ha demanat que s’hi reconegui oficialment el dia de Sant Joan com a festa nacional.

També ha intervingut la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, l’entitat que organitza cada any l’esdeveniment. “És molt més que una flama”, ha afirmat, i ha afegit que “no pertany només al passat, sinó que és viva i actual”.

L’escriptor Joan Soler i Amigó ha explicat l’origen de la tradició, de què ha dit que “no és com l’estatut, o la constitució, que la fan les institucions i el poble la ratifica, sinó que és al revés: la fa el poble i l’agafen les institucions”.

El lligam entre la Flama del Canigó i el Parlament es remunta al 1980, el primer any que va arribar a la cambra, la vigília de Sant Joan. Des de llavors, cada any la flama s’escampa arreu del Principat des de la cambra.

Extret de: Nació Digital