Entrevista als Diables del Grup Recerca al SomGarrigues

Aquí teniu l'entrevista ìntegra que ens han fet a la secció "un dia amb..." al SomGarrigues, cal aclarir abans que per error nostre la data publicada de fundació del grup de diables és el 1989 però en realitat el grup ja existia al 1988 tal i com podeu veure en aquest vídeo.

Si mirem 25 o 30 anys enrere els correfocs no eren pas habituals durant les festes dels pobles de les Garrigues. Avui en dia, una festa major sense correfoc sembla que estigui buida de contingut. Així ho ha manifestat Francesc Macià, un dels fundadors del Grup Recerca de les Borges Blanques, que va posar en marxa el grup de diables l'any 1988. No tot és arribar i moldre. Per aquest motiu, Macià explica que va ser necessari buscar assessorament en altres municipis que tenien aquesta tradició ben arrelada. Sense diners ni experiència, el grup de diables Recerca va iniciar la seua activitat amb només una dotzena de membres. Al principi el grup va crear el seu vestit a partir d'unes fundes blaves que van tintar de color negre, una faixa de color vermell, unes caretes realitzades per ells mateixos amb guix i cartró i unes forques fetes de manera arte- sanal. Des d'aleshores, el grup ha estrenat indumentàries en dues ocasions més. Amb el temps es van adonar que els focs són una part important de la festa però que sense uns bons timbalers no es provocava un ambient engrescador. Actualment el grup compta amb una trentena de membres i prop d'una desena de timbalers. Francesc Macià parla fins i tot d'una llista d'espera, és a dir, persones que volen entrar a formar part del grup però que no ho podran fer fins que hagin realitzat el curs que marca la nova normativa de la Unió Europea en aquest àmbit.

Els components del grup de diables tenen edats que oscil·len entre els 11 (timbaler més petit) i els 58 anys. Pel que fa als diables, l'edat mínima se situa al voltant dels 25 anys.
El grup disposa d'un local d'assaig als afores del poble en direcció Lleida, en una zona aïllada d'habitatges. Aquest espai es destina a l'assaig dels timbalers, per fer reunions i per l'emmagatzematge de material de tot tipus, a excepció del material pirotècnic ja que en cada actuació es compta amb una remesa nova diu Macià.

El foc és el protagonista del correfoc o ball dels diables, com a molts els agrada anomenar-lo, que gaudeix d'una organització sorprenent. Tot ben planificat i preparat. Els diables van sempre al davant. Dues persones s'encarreguen de subministrar les carretilles, un altre d'encendre-les. Després dels diables es col·loquen els timbalers i, finalment, a una distància prudencial per precaució- se situa el carro que transporta el material pirotècnic. És fonamental l'especialització dels seus membres, és a dir, per exemple, que els que subministren les carretilles sempre siguin els mateixos per tal de minimitzar els riscos a través de la seua experiència. El secret d'un bon correfoc, segons Macià, és procurar que tot el recorregut estigui ple de foc i que tres o quatre forques estiguin sempre enceses. Enriqueixen l'espectacle els tres llançadors de foc per la boca amb que compta el grup de diables. Una dita assenyala que qui juga amb foc s'acaba cremant. El grup de diables de les Borges Blanques amb els seus equipaments de seguretat intenta ser l'excepció que confirma la regla. Per aquest motiu, el vestit d'un diable està elaborat amb tela gruixuda que gairebé és ignífuga. Des de l'organització es recomana a tots els seus membres que portin guants, ulleres i fins i tot molts s'han acostumat a portar taps a les orelles. Per molta precaució, el perill sempre existeix i els primers afectats són, segons Macià, ells mateixos. En qualsevol cas, l'objectiu és passar-s'ho bé. Mentre que en la religió, els diables sempre han sigut una figura temuda per a petits i grans, a les festes de la comarca s'han convertit en un dels personatges més estimats, especialment pels més joves.

Entrevista en PDF